El 2003 va sorprendre amb prop de 200 curtmetratges rebuts i es va fer per primera vegada el vídeo promocional del festival a càrrec de Manolo Mesa, qui continuà innovant i sorprenent any rere any, amb les seves noves creacions.
El certamen arrancava amb la projecció d’un curt fora de concurs i la presentació del festival per part de Ximo Solano ,que era director i presentador del programa “Sense filtre” ,del desaparegut Canal 9.
Hi havia 6 curts finalistes que es van projectar en sessions de 2 curtmetratges, més una addicional en què es projectaven tots, sessió continua, un diumenge a les 10 del matí!. En aquells temps, una sessió de 6 curtmetratges es considerava maratoniana i incloïa un descans acompanyat de pastes i begudes. També hi va haver col·loqui.
L’obra guanyadora va ser “El laberinto de Simone” de Iván Sáinz-Pardo que podeu veure prement sobre el següent link o prement sobre el títol. Un curtmetratge que no ha envellit malament, com sí ha passat en d’altres, i que continua impactant. Els altres cinc curtmetratges, que també es poden veure prement sobre el títol, eren: “Palos de ciego amor”, “Treitum”, “Handycam”, “Beso a tres” y “Liberaciones”
L’escultor Lukas Ulmi, que havia creat el seu estudi a Vinaròs al 1992, va ser l’encarregat de dissenyar l’escultura, que s’entrega com a premi des d’aquell any, i el logo. Curiosament les dos alternatives finals eren tan atractives visualment que van acabar constituint el cartell d’aquella edició.
Les bases del concurs eren ja molt similars a les actuals, però amb un únic premi, el del públic, de 600€, considerablement inferior a l’actual de 1.000 €. La valoració dels curtmetratges corria a càrrec dels espectadors que havien de puntuar cada obra entre l’1 i el 5.
Dejar una respuesta