Al 2004 ja es va concretar la quantitat de curts a competició que podem gaudir en l’actualitat encara que no se projectaven en 3 sessions de 4 curts sinó en 4 sessions de 3 curts. Els 12 curts finalistes van ser presentats per Nati Romeu, coordinadora de la Fundació i Xavier Palomo, de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vinaròs en aquell moment.festival a càrrec de Manolo Mesa, qui continuà innovant i sorprenent any rere any, amb les seves noves creacions.
El públic va respondre molt positivament a aquesta nova proposta de més durada i més continguts esgotant tots els seients de la sala d’actes de Caixa Vinaròs.
En aquella edició hi havia dues categories que eren 35 mm i VHS, aquest últim format estava sent abandonat majoritàriament per la industria eixe mateix any i va anar desapareixen dels videoclubs progressivament en favor del DVD. Encara va resistir uns quants anys per la costum, el cost i possiblement certa nostàlgia però ja estaven molt clares les avantatges del DVD.
Ens va impactar molt El ciclo i Àlvar es desperta, vam veure un dels primers treballs de Juan Diego i Maria Botto i de Ernesto i Malena Alterio a El balancin de Ivan, ens vam riure amb Mi señora que té una durada de 3’30” i la meitat del temps son els crèdits. En general va ser una selecció molt atractiva encara que no tots els curts han envellit bé i es nota la diferència tècnica i tecnològica respecte a l’actualitat. La resta de curts van ser La Valiente, El hombre sin sonrisa, As Muxicas, El siguiente, Final, Ábreme, Runner i Miss Amnèsia. Podeu veure qualsevol d’ells prement el sobre el seu títol.
El guanyador en la categoria de 35 mm va ser El balancín de Ivan y en VHS Àlvar es desperta.
Dejar una respuesta